Equality in Tourism es una organización internacional sin ánimo de lucro, con sede en Reino Unido, especializada en promover la igualdad de género en el turismo y alzar la voz sobre diferentes temas que afectan a mujeres en todo el mundo. En esta entrevista Angela Rodriguez habla con Daniela Moreno Alarcón, su directora, sobre la importancia de conseguir una industria turística más igualitaria para reducir la pobreza, fomentar el desarrollo sostenible humano, mejorar la ética del sector y atacar el turismo con fines sexuales.

Angela: Quan parlem d’igualtat de gènere en l’àmbit turístic, a què ens referim exactament?

Daniela: Ens referim a que cap model turístic, inclosos els que es promocionen com a menys nocius, és suficientment sostenible i responsable si no incorpora de manera real i sostinguda l’enfocament de gènere i l’apoderament de les dones. Això implica fer un gir a totes les declaracions, els instruments de planificació, gestió i anàlisis relacionats amb el turisme i sobretot a l’actitud pels qui planifiquen el turisme (sector públic, sector privat, acadèmia, sector social i moviments socials) i consumeixen el turisme, és a dir, les i els turistes. Incloure l’enfocament de gènere en el turisme és una acció clara i concreta no només per reduir la pobresa, també per invertir intel·ligentment en aquesta reducció. D’aquesta manera, a Equality in Tourism creiem fermament que si no s’incorpora un enfocament de gènere en el turisme, no hi haurà un desenvolupament turístic sostenible i menys encara aquell que tingui interès per l’acompliment dels drets humans.    

Angela: Em crida molt l’atenció el concepte que menciones sobre “invertir intel·ligentment en la reducció de la pobresa mitjançant la igualtat de gènere”. Ens pots proporcionar més informació sobre aquest concepte?   

Daniela: Efectivament, el turisme és una indústria que mou a milions de persones, situació que s’ha donat gràcies a la seva expansió a nivell mundial sota el discurs de la reducció de la pobresa i el foment del turisme sostenible. D’aquí ve que la majoria de països, sobretot en vies de desenvolupament, han dirigit totes les seves polítiques a la potenciació d’aquest sector perquè el perceben com una estratègia de reducció de la pobresa.

La igualtat de gènere permet veure el que per a la majoria no és evident: la desigualtat de gènere y el desapoderament de les dones és una causa estructural de la pobresa no només en termes monetaris sinó també en el desenvolupament de capacitats, autonomia i autoestima. Per exemple, la majoria de les persones que treballen en el turisme són dones, però la majoria d’elles treballa en feines precàries, flexibles i sexistes. Aquesta situació empobreix la ocupació en el turisme en la seva totalitat, a dones i a homes, perquè s’incompleixen els principis del treball decent. Si millorem la situació de les treballadores del turisme, és a dir, si invertim intel·ligentment, estem afavorint a tota la indústria.

Angela: A Europa, per exemple, ens podries proporcionar alguns exemples de problemes concrets associats a la desigualtat de gènere en el turisme?

Daniela: Quant a la situació laboral.  A Espanya l’externalització de la feina de les cambreres de pisos producte de la reforma laboral va deixar totalment desprotegides aquestes treballadores. Per no parlar del desgast físic, inclús algunes s’alimenten d’ibuprofeno. És totalment inacceptable. Equality in Tourism el 2013 va fer un informe que va desvelar que les dones, tot i participant en el turisme, no estan en els càrrecs on es prenen les decisions. D’un total de 78 empreses turístiques d’Anglaterra, només el 15,8% de les directives són liderades per una dona, i no hi ha dones en aproximadament un quart de les mateixes.

Per altra banda, apareix el turisme sexual. Aquí la situació és extremadament greu perquè a Europa hi ha molta trata de dones i nenes amb una finalitat sexual, per la qual cosa moltes vegades el turisme sexual és en realitat un eufemisme per a l’explotació sexual de dones i menors en el turisme. Els cossos de les dones són convertits en atractius turístics. Qualsevol home pot tenir accés a qualsevol dona, només es tracta de preguntar-l’hi al taxista, al grum, etc. Es calcula que el “turisme sexual” mitjançant la trata de dones mou entre 8 a 7 milions de persones a l’any. Espanya és un dels destins que més apetitosos.

Angela: Durant el Festival Vilamón 2017 participaràs en una taula rodona sobre “Dones, Turisme i Treball”. Quin és l’objectiu d’aquest fòrum?

Daniela: La taula de treball incidirà en la igualtat de gènere en l’ocupació en el turisme, sobretot en el sector hoteler. L’objectiu és sensibilitzar sobre la importància d’abordar la ocupació en el turisme des de la perspectiva de gènere i en definir les estratègies d’igualtat en el sector hoteler per a la pròxima dècada, en un to crític i constructiu. Par part meva, compartiré les reflexions sobre aquesta temàtica, algunes d’elles producte del treball que estic realitzant amb Albasud.

Tindré la sort de compartir taula amb Isabel Castro (Directora General de Treball, Economia Social i Salut Laboral, Govern Illes Balears), Pepi Garcia (Directora d’Igualtat, Melià Hotels) i Laia Soldevila (Periodista).

Angela: Enfocar el problema de gènere des del punt de vista de la hostaleria és un vincle molt important per a treballar sobre els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) establerts per la ONU; quins altres vincles existeixen entre la igualtat de gènere, el turisme i els ODS?

Daniela: L’Agenda 2030 (que conté els ODS) subratlla que “no és possible realitzar tot el potencial humà i assolir el desenvolupament sostenible si se segueix negant a la meitat de la humanitat el ple gaudi dels seus drets humans i les seves oportunitats”. Així mateix, assenyala que el mainstreaming de gènere ha de ser aplicat de forma sistemàtica i contínua, és a dir, l’anàlisis de gènere no ha de quedar acotat només en els ODS5 (que fa una referència específica a la igualtat de gènere) perquè això seria diluir el mainstreaming de gènere en la resta dels ODS. El turisme forma part dels ODS, situació que sentencia la seva responsabilitat activa en el desenvolupament sostenible humà sobretot en matèria d’ocupació i protecció del medi ambient. Jo crec que fomentar mesures per disminuir la desigualtat de gènere en la ocupació en el turisme forja el desenvolupament sostenible de l’economia, disminueix la pobresa, millora la política turística i inclús la ètica del sector. També promou el consum responsable. Treballar el turisme des de l’enfocament de gènere implica, per tant, realitzar un anàlisi de gènere en totes les fases i models turístics, que ens mostri amb el major detall possible les bretxes de gènere amb la finalitat de fomentar mesures de compensació per eliminar-les. Què es necessita de part del sector del turisme? Voluntat política i pressupostos.

Angela: La voluntat política és molt important, però desgraciadament aquest canvi a nivell de govern requereix molts tràmits i temps i serien mesures que van des de dalt cap a baix. Però des de baix,  des dels empresaris del sector i les persones que operen l’activitat turística; creus que fomentar la comunicació sobre aquesta problemàtica ajudaria a crear consciència sobre la desigualtat de gènere? Quines han estat les estratègies de comunicació més exitoses que has vist pel món?

Daniela: Jo crec que també la voluntat política pot forjar-se des de baix cap a dalt. Per això, el turisme responsable ha de treballar colze a colze amb els moviments socials i amb les bases comunitàries. De fet, i contestant a la teva pregunta sobre la comunicació, en la majoria de llocs on he treballat, les demandes han vingut des de baix cap a dalt, incloses les estratègies de comunicació. Em sap greu dir-ho, però a dia d’avui no he conegut una estratègia de comunicació consistent del turisme amb l’enfocament de gènere.

La OMT va realitzar un treball de comunicació el 2011 – 2012, però al no seguir amb el treball de gènere la comunicació va acabar; Cap Verd ha fet un gran treball gràcies a ONU Dones – Cap Verd i les autoritats del turisme que han demostrat un gran interès, a Espanya i gràcies al llibre “Las que limpian los hoteles” (“Les que netegen els hotels”) s’ha promogut un important treball de comunicació, El Fòrum de Turisme Responsable va fer alguns esdeveniments de gènere i turisme al igual que la ONG CIC BATÁ.

Angela: Recentment has estat treballant a Nicaragua i a Cap Verd; compartiries amb nosaltres alguna història sobre dones emprenedores que t’hagin inspirat?

Daniela: Nicaragua té grans històries. Una d’elles són les dones de la reserva de Quelántaro que de manera espontània han desenvolupat un treball de gènere en la gestió del turisme. També podria mencionar Costa Rica, on vaig tenir la sort de conèixer a vàries emprenedores compromeses amb el turisme i que estan realitzant un treball excepcional i amb molt esforç i sacrifici.

En la meva última visita a Cap Verd, un país que estimo molt, vaig tenir la sort de conèixer a Neussa Gonsales, que és la primera propietària d’una agencia de viatges, i per això ha hagut de superar moltes barreres de gènere. Irònicament, la majoria d’aquestes dones són exitoses en el turisme amb un limitat recolzament directe per part de les autoritats turístiques. T’imagines el que podrien fer amb el recolzament suficient i amb una política turística amb enfocament de gènere? Meravelles.