BlogCosmópolisEventosFem BarriFestival VilamonItinerariosNovedadesProgramaSin categoríaTurismo Responsable

Descobrint el valor del paisatge amb les rutes turístiques d’Ecoitineraria

By 18 maig, 2017 No Comments

Diversificar l’oferta creant rutes al voltant dels espais naturals de la ciutat de Barcelona va ser el motor que va impulsar la creació d’Ecoitineraria. En aquesta entrevista, la nostra editora Angela Rodríguez parla amb Raúl Bastida, membre de l’empresa, sobre la importància d’utilitzar el turisme sostenible com a arma de doble tall: per una banda per posar en valor els recursos naturals i la seva conservació; per l’altra, donar a conèixer aquells projectes locals que beneficien directament a la comunitat.   

Angela: Sou una empresa bastant jove; quina necessitat vàreu trobar en el mercat per crear una empresa de rutes al voltant de Barcelona?

Raúl: Vam fer un “estudi de mercat” i vam comprovar que hi ha poques empreses que ofereixin rutes per espais naturals de Barcelona, però cap d’elles manifestava públicament que un dels seus objectius fos el turisme sostenible, i molt menys que oferissin informació sobre l’economia local i l’estat de conservació.

El turisme de natura està bé, però a nosaltres ens interessa anar més enllà sobretot tenint en compte l’especial vulnerabilitat d’uns espais naturals tan pròxims a la gran ciutat i, per tan, tan hiper-freqüentats. A Ecoitineraria pensem que el turisme ha de ser una peça més de l’engranatge d’una nova economia que incorpori les externalitats derivades de la seva activitat, que tingui en compte els recursos naturals, les generacions futures i la resta d’éssers vius amb els quals compartim el planeta.

Angela: Quina ha estat l’acceptació del públic en general? Es valora la diferenciació que busqueu a través del turisme sostenible?

Raúl: Les valoracions dels clients són bastant bones pel servei en general, tot i que encara sembla que no posen l’accent en els aspectes concrets del turisme sostenible. De moment el que més valoren és descobrir que existeixen aquests espais tan propers a Barcelona i la forma en la qual dirigim les nostres explicacions sobre la història i la conservació dels espais.

Angela: Participareu al Festival Vilamon amb un itinerari; en què consistirà la vostra ruta i a qui va dirigida?

Raúl: farem una ruta per descobrir una part de la diversitat ecològica i cultural de Collserola: selvàtics boscos d’alzines, espectaculars panoràmiques de Barcelona, paisatges pseudo sabanoides, un pantà enmig del bosc, una de les fonts més emblemàtiques de Collserola, granotes i picots, un ferrocarril centenari…

Transitarem per uns paratges forestals molt apreciats a principis del segle XX pels barcelonins com a llocs d’oci i vacances; l’hem dirigida a qualsevol tipus de públic, ja que la distància i la dificultat de la ruta són baixes.

Ángela: Per què aquests paratges forestals van ser molt apreciats a principis del segle XX?

Raúl: La Serra de Collserola es troba de ple en el clima mediterrani, però en els sectors més ombrívols de la banda obaga es desenvolupen alguns boscos d’alzines amb roures i alguns representants de la vegetació euro-siberiana com el grèvol i la servera comuns. Al fons de la vall creixen boscos de ribera on predominen els arbres caducifolis com els pollancres, els avellaners i els verns. De manera que, al s. XIX, les teories higienistes (alimentades pels utopistes anglesos que redescobreixen la natura com a lloc de gaudi) i la nova societat industrialitzada (que va generar unes noves necessitats d’oci), van propiciar que les escapades dominicals para a gaudir de l’aire pur dels frescos i frondosos paratges forestals propers a Barcelona es posessin de moda. No obstant, el 1909 Collserola era poc freqüentada perquè costava molt arribar: només s’hi podia accedir amb els funiculars del Tibidabo (1901) i de Vallvidrera (1908) i el tramvia elèctric a Vallvidrera (1905). Només les classes acomodades es podien permetre el luxe d’estiuejar a Collserola.  

Ángela: Com és la reacció dels visitants que descobreixen aquests enclavaments del passat?  

Raúl: Actualment la situació ha canviat radicalment i els accessos a Collserola s’han “democratitzat”. La reacció de la gent que visita aquests paratges és de gran sorpresa, ja que la gran majoria desconeixen aquests espais naturals de l’àrea metropolitana. També influeix bastant el passat recent d’aquesta serra, dominada durant el s. XIX per les vinyes. Però, al s. XX, l’èxode rural i la substitució del carbó pels combustibles fòssils, entre d’altres raons, provocaren un abandonament massiu del medi rural que ha donat pas a una recuperació espectacular de la zona forestal.

Ángela: Quin consell donaries a una persona que està emprenent en el turisme sostenible?

Raúl: Costa molt donar consells. Però sí que ens agradaria transmetre que el nostre projecte de turisme sostenible està basat en una profunda convicció: l’economia depèn d’uns recursos naturals que són limitats. I que com va dir Ghandi: “A la terra hi ha el suficient per a satisfer les necessitats de tots, però no prou com per satisfer l’avarícia d’alguns”.