BlogFestival VilamonSin categoríaTurismo Responsable

Crònica del debat: Gentrificació i turisme, dues cares de la mateixa moneda?

By 27 setembre, 2017 No Comments

El passat dia 20 de maig VILAMON organitzava un debat veïnal a la Huerta la Vanguardia, al Poblenou, amb els objectius de parlar de la relació entre el turisme i la gentrificació (i la turistificació), ja que el turisme mal gestionat genera impactes sobre l’urbanisme i la desigualtat social entre els ciutadans.

L’any 2014 es van complir 50 anys des que la sociòloga britànica Ruth Glass va parlar per primera vegada de gentrificació. L’objectiu de la trobada va ser, partint de plantejaments tan generals com més pràctics -centrats en la situació del barri del Poblenou i, per extensió, de la ciutat de Barcelona- intentar mostrar el reptes de futur, així com recollir propostes que puguin ser útils a l’hora d’abordar aquesta complexa relació de la qual depèn el futur de les nostres ciutats tal com les coneixen fins ara.

Recentment la ciutat de Barcelona ha experimentat un creixent sentiment de preocupació envers el turisme, convertint-se en un dels temes de major preocupació en l’opinió pública dels seus ciutadans.

El debat es va abordar des de la visió de moviments socials i acadèmics i va incidir sobre els efectes urbanístics i socials de la gentrificació i el turisme de masses, així com quin ha de ser el rol dels moviments ciutadans.

El primer ponent va ser el José Mansilla membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), que va explicar les relacions entre el turisme, la gentrificació i la turistificació. El José va explicar que les característiques pròpies del turisme el fan molt atractiu per a la circulació de capitals i de persones. La seva capacitat de re-invenció a través del màrqueting permet adaptar i crear nous serveis i productes en relativament poc temps.

En un context de turisme de masses global provocat per la revolució tecnològica del transport i d’internet, juntament amb avanços polítics com el Tractat de Maastrich que permet la lliure circulació de persones, capitals i béns i serveis, i la promoció del turisme internacional, ha incrementat el turisme a escala local i global.

Aquest fenomen ha trobat a les ciutats espais d’especialització i de potenciació, ja que aquestes competeixen per atreure capitals i persones, i per tant faciliten la transformació urbana per allotjar aquest tipus d’economia.

Aquest procés té un fort impacte sobre l’habitatge i el nivell de vida de les àrees “turistificades”, fet que dificulta que la població local pugui quedar-s’hi.

El col·lectiu Ens Plantem, representat per Isabel Vázquez, segona ponent de l’acte, va sorgir arran del 15M amb la idea de recuperar els espais públics abandonats per a reconvertir-los en horts urbans. El creixement urbanístic, els processos d’expulsió de veïns del barri i el canvi d’usos comercials en aquest va motivar la creació del col·lectiu, amb l’objectiu de reclamar l’espai públic i reduir la massificació turística.

La massificació turística comportava: l’obertura contínua d’hotels, fins a 35, concentrats tots en la mateixa zona; més els apartaments turístics, 800 legals i entre 400 i 800 il·legals. Aquest procés també ha incrementat el preu de l’habitatge.

Des d’Ens Plantem defensen que aquest tipus de turisme no és sostenible. Es denuncia que augmenta els preus de l’habitatge, que demanda recursos limitats com  l’aigua i l’energia, i que no genera llocs de treball dignes.

Per aquests motius es demana un model de barri equitatiu: amb menys massificació turística i amb preus de lloguer raonables i assequibles.

Cal matisar que en cap cas es fa apologia de la turismofòbia, sinó que es reclama un turisme responsable al barri.

L’Ancor Mesa Mendez, membre de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) va presentar la Taula Veïnal d’Urbanisme, un espai de confluència d’associacions veïnals que integra nous moviments socials i acadèmics per evidenciar la degradació social de la ciutat de Barcelona i reclamar un urbanisme que redueixi la desigualtat. També publiquen la Marea Urbana, amb l’objectiu de divulgar el pensament urbanístic contemporani cap a les classes populars urbanes.

Alla Shadrova va presentar Els Fumats, un col·lectiu artístic multidisciplinari vinculat a crear cultura de proximitat i divulgar qüestions socials de la ciutat de Barcelona relacionades amb la gentrificació o la identitat de barri. El seu primer treball, En Transició Poblenou, és un documental que parla sobre la gentrificació en aquest barri.

Per acabar, l’Ernest la Canyada, investigador d’Alba Sud, va radiografiar com ens enfrontem actualment als danys ocasionats pel turisme.

L’Ernest va destacar la rellevància que han adoptat avui en dia els moviments socials en posar el turisme al capdavant de les seves reivindicacions, no per demonitzar-lo, sinó per fer visibles els desequilibris que es produeixen per causa del turisme de masses i als grups socials de major poder adquisitiu.

També es va reforçar la idea dels desequilibris generats sobre altres sectors productius a causa de la sobreespecialització de l’economia urbana en el turisme, fins i tot forts desequilibris dins del mateix sector turístic entre treballadors.

La discussió ha d’estar relacionada amb el model de ciutat que es vol, en el tipus d’economia per a una ciutat postindustrial. Per tant, no s’hauria d’abordar el turisme com un problema en si mateix, sinó com un espai de conflicte i disputa.

En aquest conflicte es necessita un decreixement del sector turístic respecte a altres sectors productius de la ciutat, i un apoderament dins del sector turístic per millorar les relacions entre treballadors i retornar la dignitat als seus treballs.

Per acabar, va apuntar que els moviments socials necessiten agrupar-se entre ells per defensar qüestions més àmplies i per retrobar diferents lluites que busquen objectius comuns.

Podeu visualitzar el debat veïnal complet en els següents enllaços: